T'ESTIMEN, FELIÇOS 30!!!!!!!!!!!!!!!!

MOLTES,MOLTISIMES FELICITATS!!!!!! La veritat es que després de tants anys juntes, el blog es fa curt x expressar tantes emocions i dir moltes coses de tu. Que els anys passen, això és inevitable, però segueixes sent la NOSTRA MÒNICA. La que està al teu costat, la que t'aconsella, la que et truca per interesar-se per tu. De debò, Juanma i jo ens sentim molt orgullosos de tenir-te com amiga i també com a veina (les trobades als nostres pisets respectius amb el vi, començen a ser perjudicials per la nostra salut,je,je,je...) Esperem poder continuar comptant amb la teva companyia i si us plau no canviis mai, ens agrades tal com ets. Un petó molt fort i que sàpigues que T'ESTIMEM MOLT,MOLT I MOLT................

PD: Aquí et deixo la lletra d'una vella canço; perquè recordis moments màgics viscuts plegats.

Tu que m'has vist caure a terra,
tu que sempre m'has trobat
en les nits de lluna plena
dormint en el teu sofà.


Tu m'ajudes sense presses,
si cal, deixes el què tens,
m'obres sempres casa teva
perquè no em quedi al carrer.


Ens fem vells, però no hi ha pressa,
entre copes em vas dir,
col.locats quasi com sempre
sense un duro però amb estil.

No desitjo una altra cosa
que el meu món, els meus amics,
i la vida no em fa nosa
mentre tingui un ros als dits.

Entre mig de vells poemes
de la glòria del passat,
HE TROBAT AQUESTA HISTÒRIA
PER LA NOSTRA AMISTAT,
QUE POTSER HAVIES OBLIDAT.

Gràcies per ser la nostra amiga.